AVALUACIÓ MÀSTER FORMACIÓ PROFESSORAT

Aquest petit vídeo de 3 minuts ens mostra la diversitat a l’aula, i la diferencia que hi ha entre integració i inclusió. Cuadradito no pot entrar a la casa amb els seus amics redonditos perquè la porta és rodona i ell no hi cab. La primera resposta al problema és la integració però aquesta no dóna una resposta satisfactòria al problema. Però finalment, sorgeix la inclusió.  La integració és quan intenten que cuadradito entri per allà on passen els redonditos, per tan, intenten canviar el nen "diferent" per integrar-se amb la resta. En canvi, quan parlem d’inclusió entenem que és l’entorn el que es modifica per poder incloure i acollir a l'alumne diferent. Els alumnes no han d’intentar ajustar-se o canviar-se per ser iguals als altres, sinó que hem de crear un sistema on  tothom hi tingui cabuda amb les seves peculiaritats, ja que aquestes enriqueixen la convivència a l’aula. https://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ

El fet de centrar l’educació en l’alumne i en la formació de la persona en la seva totalitat és una idea que em sembla una  “panacea”, a la vegada que molt difícil amb el sistema educatiu que tenim. Com bé ha comentat el Mateu, les ràtios a les escoles haurien de ser màxim de 10 alumnes per classe per tal que el professor pogués conèixer les debilitats i fortaleses de cada alumne i així poder establir plans de treballs individualitzats per cadascun d’ells. La personalització de l’aprenentatge és adaptar-se al ritme de cada alumne, establir formes diversificades d’avaluació segons les necessitats, flexibilitzar horaris  així com arribar a conèixer les fortaleses i debilitats de cada alumne. Esta clar que si aconseguíssim personalitzar l’aprenentatge la motivació dels alumnes seria molt més alta, ja que cadascú tindria un aprenentatge basat en les seves aspiracions i els seus objectius, així com les seves capacitats i debilitats. Una de les eines clau per a la pers...

Tot el material de suport i articles llegits a l’assignatura m’han semblat interessant, sobretot els de la Neus Santmartí, ja que m’ha aportat una visió més amplia de l’avaluació, en quan a maneres diverses d’avaluar i com a part molt important en el procés d’aprenentatge. Ara bé, a la pràctica a l’aula em costa vincular els objectius d’aprenentatge d’una assignatura amb una forma adequada d’avaluar. Alhora de dissenyar la unitat didàctica del màster m’he trobat amb moltes dificultats en l’apartat d’avaluació, ja que no sabia de quina manera concreta avaluar les activitats, que si una rúbrica, un check list, un exàmen, etc. Referent a la unitat didàctica he hagut de buscar diverses maneres d’avaluar i me n’he adonat que no en sé lo suficient, que tinc una visió general però alhora de concretar maneres eficients de fer-ho no tinc prou eines i recursos que no siguin rúbriques, check list, exàmens o tests. I em sembla que no són suficients. Per acabar, és important que els a...

Hi ha certes condicions que afavoreixen l’ autoavaluació com poden ser la pràctica, el modelatge, la instrucció i assistència directa, tenir oportunitats per revisar i millorar el treball, el fet de tenir pistes que ajudin a saber què és apropiat, tasques a avaluar específiques, accés als criteris d’avaluació i, per últim, la consciència del valor de l’autoavaluació. L’ús de les rúbriques per als docents els ajuda a clarificar el què i cóm avaluaran, que l’avaluació sigui equitativa, fer un feedback més senzill i, que quan avaluin varis professors la fiabilitat de la nota sigui més alta. La manera de desenvolupar rúbriques amb els alumnes seria extreure els criteris d’avaluació claus, considerar l’execució “mestra” de la tasca i desglossar diferents nivells d’execució de manera concreta, així com fer una revisió de la rúbrica en grup. Un cop utilitzada la rúbrica i si es detecten possibles millores, cal introduir-les. En el cas que els alumnes no desenvolupin ells mateix...

El informe es basa en un primer diagnòstic de la realitat socioeducativa de les Illes Balears que justifica la necessitat d’analitzar els indicadors educatius per tal de potenciar l’èxit educatiu. Així mateix es fa una revisió de les aportacions principals, tant teòriques com pràctiques en el si d’organismes autonòmics, nacionals i internacionals. El fracàs i l’abandonament escolar a les Illes Balears han format part de les característiques inherents al sistema educatiu. El model econòmic turístic de vacances juntament amb la poca consciència social que ha existit al voltant de l’educació, han condicionat un nivell educatiu molt poc exigent, però que fins abans de la crisi va anar incorporant gent al mercat de treball. Les altes taxes d’activitat laboral que ha presentat l’economia turística al llarg de molts d’anys han influït sobre l’abandonament escolar i fins i tot sobre els elevats percentatges de persones que no obtenen el graduat en ESO, titulació mínima exigida. L’...

1.    El problema que plantea este caso es que en las aulas nos encontramos con pluralidad de perfiles de alumnos. Hay alumnos motivados, curiosos e inteligentes y otros que vienen a clase a desganas, sin ninguna motivación, distraídos y con desinterés por el aprendizaje. El profesor debe atender a todos los alumnos por igual, así como fomentar el ir más allá, adquirir información complementaria y cuestionarse ciertas cosas para Marta, o evitar las distracciones con ciertas medidas como poner a José Luis cerca de la profesora y lejos de ventanas y puertas. En el caso de Dolores, se tendrá que hacer hincapié en las normas de clase de no faltar el respeto a profesores ni alumnos y la profesora tendrá que trabajar el vínculo familiar para que estos le apoyen en el proceso de aprendizaje. 2.    Las hipótesis sobre las causas de que los estudiantes no se centran y no aprenden lo que queramos que aprendan pueden ser varias: -       Falta de ...