DEBAT SOBRE GAMIFICACIÓ SI O NO A LES AULES

L'ús de l'economia de fitxes  sembla que ho empren molts professors per augmentar la motivació dels alumnes però a nivell personal crec que el seu ús desmesurat por fer que els estudiants es facin dependents dels reforços i no trobin la gratificació en la tasca en sí, sinó en la obtenció de fitxes per a intercanviar. 

A la vida real la majoria de coses les has de fer sense la obtenció de premis i reforços i crec que es important que trobin la gratificació en la mateixa tasca i no que sigui un medi per obtenir un fi. 

Els reforços no han de ser necessàriament recompenses materials (premis, diners, fitxes..), aquests cal emprar-los només quan els reforços psicològics (somriures, mostres d'aprovació, elogis..) no donen resultat.

Crec que no s’han de donar recompenses ni premis en tasques que anteriorment s’han aprés  per el seu propi interès intrínsec. Per tant, és útil la gamificació en cas de alumnes que els hi desagrada una determinada tasca o quan el desenvolupament de la mateixa és converteix en un procés lent i difícil.

Els premis i reforços crec que cal utilitzar-los amb molta prudència, no de manera continuada i sempre que no perjudiqui la pròpia motivació intrínseca. Hem d’evitar que els nostres alumnes depenguin en excessiu dels reforços o premis externs i els hem de considerar recolzaments temporals en determinades tasques.


Per tan com a conclusió, els premis o reforços poden ajudar quan són necessaris però poden ser perjudicials quan aquests no els necessiten perquè la tasca ja és motivadora per sí mateixa. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ESTUDIO DE CASO MARTA JOSÉ LUIS Y DOLORES.

Personalització de l'aprenentatge en Especialitat d’Orientació

NEUROAPRENDIZAJE Y NEUROEDUCACIÓN de Jesús Guillén