BINTA I LA GRAN IDEA

He vist el Curtmetratge de "BINTA I LA GRAN IDEA" i m'ha encantat, tracta molts temes molt interessants com l'accés a l'escola en aquells indrets on encara és una odissea, el masclisme que hi ha en algunes regions d'Africà de manera explícita, les coses bones i les contradiccions del que s'anomena 1er món i 3er món. 

El curtmetratge parla sobre la diversitat, on totes les persones som diferents i on totes elles hi tenen cabuda.  

La protagonista és una nena conscient de tenir la sort de poder anar a l'escola, ja que la seva cosina no té tanta sort i no hi pot anar. Hi ha països on anar a l'escola segueix sent un privilegi i, encara més per a les nenes. 

Ens mostra el sistema patriarcal on són els homes i pares de famílies els qui tenen la màxima autoritat i on les dones es fan càrrec de la casa, el camps i els germans. Per tant, les dones en aquesta societat de Senegal no tenen cabuda a l'escola, i l'únic objectiu a la vida es casar-se, procrear i fer-se càrrec de la cura dels fills.

Aquí veiem el teatre com a forma de transformació social, ja que a través del humor i la representació teatral es dóna a conèixer el conflictes que es troben moltes nenes a les seves famílies perquè el pare els hi impedeix anar a l'escola per una qüestió cultural, de valors i de tradició. A través de les obres de teatre s’explica que és necessari que les nenes vagin a escola perquè aprenguin i no les enganyin quan vagin a comprar al mercat.

El curtmetratge també ens mostra les diferencies del Nord i Sud del nostre planeta i com diu aquest la Binta hem de ser com els ocells: “ Els ocells són tan llestos que agafen lo millor del Nord i del Sud”.

Finalment, la gran idea del pare de Binta arriba a les autoritats i aquesta consisteix en adoptar un nen blanc (tubab) per ensenyar-li els veritables valors de la vida com són la igualtat, l’amistat i l’amor i,  ensenyar a viure en una societat sostenible, solidaria i senzilla, en la que no sigui necessari les armes per a viure. Finalment, a través del joc de simulació de les palmeres com a focs artificials el professor els vol demostrar als seus alumnes la simplicitud de la vida i que no es necessari gaire per a poder ser feliç. En Conclusió, a través d’aquest curtmetratge podem veure la força del teatre, la solidaritat, la vida senzilla, i la creativitat de viure amb el que un té.