BASE D'ORIENTACIÓ


Què es? És un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca.

Per a què serveix? És útil per planificar la tasca de l’alumne, per fer l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se.

Què conté la BO? les accions o objectius que poden esdevenir els criteris d’avaluació (de realització) d’una rúbrica o d’una autoavaluació

Avaluar la qualitat de BO? ÉS objectiu prioritari del procés d’aprenentatge perquè resumeixen el coneixement que els estudiants han interioritzat

Tasca de l’alumne: cal que l’alumne intervingui en la seva elaboració, ja que això li obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes. És important que l’aprenent generi les pròpies bases d’orientació.

Com ha ser ser la BO? el més sintètica possible per afavorir el seu emmagatzematge en la memòria i ha de tenir sentit per a l’alumnat, ja que no tothom aprèn de la mateixa manera o seguint les mateixes pautes.

Quan es generen les bases? a posteriori, tot permetent a l’aprenent verbalitzar el procés d’aprenentatge seguit i autoregular-se. Per últim, amb el grup classe es pot consensuar  per obtenir una base d’orientació conjunta.

Les 4 Fases de la Base d’Orientació:

1.       Compartim amb l’alumnat la tasca a realitzar/avaluar: objectius, procés, resultats.
2.       Analitzem tasques ja fetes: quins son els passos a seguir.
3.       Consensuem entre tots la base d’orientació: els passos es poden explicitar en forma d’esquema, organigrama o llista de seqüències.
4.       Apliquem la base d’orientació a l’auto o coavaluació de la tasca. Aquest pas es pot fer marcant al costat de cada pas o seqüència si l’hem fet (total o parcialment) o no. Això pot servir de guia per revisar la pròpia feina o la dels companys.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ESTUDIO DE CASO MARTA JOSÉ LUIS Y DOLORES.

1.    El problema que plantea este caso es que en las aulas nos encontramos con pluralidad de perfiles de alumnos. Hay alumnos motivados, curiosos e inteligentes y otros que vienen a clase a desganas, sin ninguna motivación, distraídos y con desinterés por el aprendizaje. El profesor debe atender a todos los alumnos por igual, así como fomentar el ir más allá, adquirir información complementaria y cuestionarse ciertas cosas para Marta, o evitar las distracciones con ciertas medidas como poner a José Luis cerca de la profesora y lejos de ventanas y puertas. En el caso de Dolores, se tendrá que hacer hincapié en las normas de clase de no faltar el respeto a profesores ni alumnos y la profesora tendrá que trabajar el vínculo familiar para que estos le apoyen en el proceso de aprendizaje. 2.    Las hipótesis sobre las causas de que los estudiantes no se centran y no aprenden lo que queramos que aprendan pueden ser varias: -       Falta de ...
Leer más

Personalització de l'aprenentatge en Especialitat d’Orientació

-        Com ha de ser l'avaluació? -        Què tindrà en compte el professorat per avaluar? -        Quina ha de ser la implicació de l'alumne? -        Quins instruments d'avaluació emprarà? Un alumne que presenta Trastorn d’aprenentatge rep suport de la PT (pedagogia terapèutica) i la AL (audició i llenguatge) i el tipus de suport que rep es majoritàriament fora de l’aula. Creiem positiu des del departament d’orientació que el suport es faci dins l’aula per deixar d’estigmatitzar a aquest alumne i perquè a la vegada hi ha altres alumnes a la classe que els hi podria anar bé rebre suport ja que a vegades també els hi costa assolir els continguts per ells mateixos. Per altra banda, creiem també que la PT no només ha de donar suport als alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge i presenten la majoria ACIS (adaptacions curriculars individuals ...
Leer más

NEUROAPRENDIZAJE Y NEUROEDUCACIÓN de Jesús Guillén

Enfoque interdisciplinar, de la psicología, la pedagogía, las ciencias de la educación i las neurociencias. Hay un cambio educativo favorable a nivel mundial. Existe neuroplasticidad a nivel funcional i estructural durante toda la vida, aunque en la infancia existe más plasticidad. Como consecuencia del entrenamiento i práctica se mejora la eficiencia de la región cerebral que se estimula. Por eso, se tiene que esperar la mejora de todos los alumnos, incluso los que tienen más dificultades de aprendizaje. También se puede responsabilizar a los alumnos de su aprendizaje porque la inteligencia es moldeable y esta mejora, por eso, es imprescindible enseñar cómo funciona el cerebro como elemeto motivacional y, elogiar el esfuerzo. Guillén habla de dos tipos de mentalidad: de crecimiento y fija. Los que tienen mentalidad de crecimiento creen que pueden mejorar como consecuencia del esfuerzo y su trabajo, y en consecuencia tienen más resiliencia y obtienen mejores resultados. Esta m...
Leer más